TEMA 7

 

 

En aquesta unitat estudiarem:

• Gramática           *El verb: temps i mode
• Ortografía           *Les grafies s,ss,c,ç
• Tipus de textos    * La rondalla.
• Expresió escrita   * Escriure una rondalla.
• Vocabulari            *La derivació: els prefixos
  

COMPRENSIÓ LECTORA
EL LLIBRE DE CONTES DIGITAL	Ací teniu alguns contes per a treballar la comprensió escrita. Punxeu en la imatge per a accedir.
	El peix d'or
Contes del mon
RONDALLA:   Existeix la creença que el dia deu de juliol, a les dotze del mig dia, l'aigua de la mar es fa dolça. Es conta que en la serra vivia un xica molt bella i dolça a la qual li agradava molt la mar. Tant que es passava els dies contemplant-la i no se'n cansava mai. Ella tenia una gran pena perquè volia viure a la mar, i per això es passava els dies plorant. Pel dia el sol li preguntava:  -         Per què plores?  -         Perquè m'agradaria viure dins la mar.  -         Però això no pot ser. A la mar sols viuen els peixos. I la jove continuava plorant. I per la nit la lluna li preguntava:  -         Per què plores? -         Ai, que jo voldria viure a la mar. -         Però això és impossible, xiqueta, ni pots viure a la mar ni tocar el cel amb la mà. Va, va, no plores més. Però la jove no tenia consol. De tant que va plorar, que en aquell lloc va brollar una font, les aigües de la qual  davallaven a la platja de l'Antina.  Un dia va aparèixer un mag que li va pregunta perquè plorava i la xica s'ho va contar.  -         Doncs no cal que plores més, que el teu desig serà satisfet. I en eix moment la xica es convertí en un sirena. Al principi la xica es sentia feliç però després s'adonà que així no podria veure al seu amant que vivia a la serra. Aleshores arranca en plors de bell nou. Ara ja no hi havia remei, ja no tornaria a veure al seu amant.  A causa dels llàgrimes, tots els anys el deu de juliol l'aigua de la mar és fa dolça. Catacrac catacric conte contat            conte finit
LA RONDALLA
Una rondalla és una narració breu popular que combina elements de fantasia, de llegenda i reals. La trama sol ser molt senzilla, amb situacions i personatges comuns a tots els pobles i cultures; els personatges, plans, i el temps i l'espai indeterminats. Destinada especialment a l'entreteniment dels infants alhora que té intenció moralitzadora. La rondalla té un caràcter anònim.
Estructura narrativa Situació inicial: és la presentació d'alguns personatges de la narració i de les circumstàncies que els envolten. Conflicte: és qualsevol fet o acció que ocasiona un canvi del plantejament inicial de la narració. Acció: aquesta és la part clau de la narració, l'equiparable al nus de l'obra. Moment en el qual alguns personatges intenten resoldre el conflicte. Resolució: és el resultat de l'acció dels personatges per resoldre el problema. Situació Final: en aquesta part final de la rondalla, és el moment de tornada a la situació estable del principi, però diferent. Les rondalles valencianes es classifiquen en tres tipus: Rondalles meravelloses, en què intervenen éssers humans dotats de facultats sobrenaturals oi objectes amb virtuts màgiques que ajuden a l'heroi a arribar al seu fi. Rondalles de costums, que reflecteixen la manera de viure de la societat agrària, amb persones que resolen els conflictes sense cap ajuda meravellosa. Rondalles d'animals, en què els personatges són animals humanitzats; les més pròxims a les faules.
VERBS TEMPS I MODE
ESSE SORDA
LA DERIVACIÓ: ELS PREFIXOS

                                               

VARIOS